FILO FOTOS

FILOFOTOS 3r TRIMESTRE

Els escacs, joc de taula a on s’enfronten dos colors: blanc i negre. Tu decideixes a on vols moure les fitxes. Pots retrocedir, quedar-te quiet i moure altres fitxes o bé tirar endavant, però no sempre es pot retrocedir com un vol. Sempre has de mirar totes les possibles sortides, no deixar mai que se’t mengin. Sobreviure, arriscar, derrotar al contrincant, però mai deixar que et matin el rei. El rei és la peça clau per poder jugar. Movent una peça vas creant el teu propi camí, el destí. Sembla fàcil, però cada jugada has de pensar-ho bé, si arrisques has d’estar exposat a les conseqüències (a vegades poden ser bones, i a vegades dolentes). Però recorda: no jugues sol. T’has d’enfrontar a les torres, als alfils, a la reina... És possible si tens uns bons peons, cavalls... que et segueixen allà on vagis, que et protegiran el rei com si fos la seva pròpia vida. Estàs preparat? 3, 2, 1 ... Comencem la partida! 

CARLOTA FERRERES

FILOFOTOS 2n TRIMESTRE

Cada dia, és un nou dia per tornar a començar, o per emmendar les coses que no volem que tornin a repetir-se. Cada dia és una nova oportunitat per canviar tot el que no ens va semblar bé d’ahir i tot i així veiem els dies iguals, com una rutina, quan nosaltres tenim el poder de fer-los cada dia diferents. Aquesta espiral en la que caiem ens arrastra a “cansar-nos” de la vida, mentre passen coses extraordinàries al nostre voltant que ni tan sols som capaços d’apreciar. El món d’avui en dia ens ha oferit tantes coses, que ara no apreciem les més petites, detalls que són meravellosos i increibles i els passem per alt cada dia. No apreciem la bellesa de contemplar una posta de sol a la nostre terrassa mentre esmorzem, o com cada dia ens aixequem i tenim roba que posar-nos, una escola a la que anar, uns amics als que podem trucar o veure’ls i gaudir de la seva companyia o persones a les que estimar infinitament, i tot i així seguim veient els dies iguals, com una rutina? Segurament si hi penséssim durant un instant al dia, tot el dia canviara d’aspecte i de color i el que passaríem per alt serien les coses dolentes i ens fixaríem més en les coses meravelloses que ens depara el dia amb una gran expectació i il·lusió. És fàcil, però avui en dia si li preguntes a algú si és feliç o si està content, la majoria de gent o et respondrà “estic normal” o simplement “no”. I potser jo seria una d’aquelles persones si ara no m’estigués plantejant aquestes qüestions que em semblen bàsiques per una vida plena i feliç, que tot el que el món ens ha donat avui en dia ho hauríem d’apreciar i utilitzar d’una manera molt positiva, fent-nos cada dia més meravellats del que ens envolta.

ELENA TORRELL

Viure el moment 

Partint del punt en que cada instant és únic i que no es repatirà, els éssers humans, teòricament racionals, ens estanquem en el passat. Som conscients de que hem de viure el present i que el passat ja és, com diu la paraula, passat. El principal problema, si se l'hi pot dir problema, és que vivim el passat dia rere dia, pensant sempre en el que haguessim pogut fer i com repercutirien les nostres decisions en el present i fins i tot, en el futur. Viure dels records és una bona opció per recordar bells moments que hem viscut, però a la llarga no servirà de res.

Ara mateix, en el nostre present, al de unes adolescents de 16 anys, que tenen la gran responsabilitat de decidir el seu futur, és quan realment ens posem a pensar i a marcar-nos les nostres pròpies utopies i metes.

En conclusió, hem d'aprendre a viure el present, tenint en compte el passat i pensant en el futur. 


JUDIT GUIRAO

A vegades ens preocupem per coses insignificants i no ens adonem de que a vegades el veritable problema no està davant dels nostres ulls tot i que en moltes ocasions sí que hi és. Ens preocupa un fet fàcil de solucionar quan potser hi ha un que ens pot portar problemes. Jo crec que el que hem de fer es aprendre a prioritzar els nostres problemes com fa el bulb raquidi amb les nostres accions i reaccions en el nostre cos. Un problema mal solucionat o deixat per a després pot ser dolent i portar unes conseqüències encara més negatives que les d'abans i ho podem passar pitjor. En la meva opinió, penso que el millor camí es decidir què es el que ens convé primer per a nosaltres mateixos i directament per als demès i amb això va enllaçat el fet de decidir quin problema solucionar abans.

MIRIAM GUERRA

“El somriure és la distància més curta entre dues persones”

Tardem minuts a decidir una peça de roba que volem comprar, hores per seleccionar un cotxe, mesos per triar una casa. Amb tot, per una cosa tan nostra com és el riure, que defineix tant el nostre caràcter, la nostra essència, el nostre jo, ens conformem amb el que ens ve de sèrie. Cadascú de nosaltres no s’ha de conformar amb aquest somriure sinó que l’hem de saber  variar per tal de fer-lo el més el més sincer, constant i visible pels ulls de tothom. Hem de ser capaços d’expressar amb aquell somriure les nostres emocions i d’aquesta manera, regalar el millor dels nostres somriure.


CARLOTA FERRERES

__________________________________________________________________________________


FILOFOTOS 1r TRIMESTRE


"TENIR PERSONALITAT ÉS EL QUE ENS FA SER DIFERENTS"

Què seria del món si fóssim tots iguals? Què seria dels oficis, dels gustos de les persones si tots fóssin idéntics? Hem nascut en un món on tothom pot gaudir de tenir diferents gustos, opinions, sensacions i podem gaudir-ne d'ells i viurel's de diferentes maneres. Tenim la capacitat d'escollir entre colors variats, entre una idea o una altra, o simplement si volem anar a l'esquerre o a la dreta.

Llavors la pregunta és, si tots tenim aquesta personalitat, què ens impulsa a vegades a fer el mateix qu els demès? Moltes vegades estem influenciats per amics, familiars, coneguts... i aquests fan que a vegades ens equivoquem ja que els que ens han ajudat tenen un altre punt de vista.

La personalitat és una cosa que hem adquirit al néixer, i que anem model·lant a poc a poc al llarg de la nostra vida per llavors formar-nos a nosaltres mateixos, i d'aquesta manera ens fem una autodefinició que ensenyem als demès mitjançant decisions, gestos, reaccions... i també igual d'important, els sentiments.

Cal tenir present que cadascú es diferent, no hi ningú igual a un altre, tot i que podem coincidir en gustos, aficions, idees... no s'ha de confondre coincidir, que és quan hi ha alguna cosa semblant que ens agrada, que decidir perquè ho fan els demès. Tenim unes mans, uns ulls, unes orelles, un nas, una boca però sobretot, tenim un cervell que decideix escollir sempre el que creu que li convé i un cor, que ens fa triar més impulsivament.
Sempre hi ha l'opció de triar i ser nosaltres mateixos, sempre.

Míriam Guerra Suñol