INTEL· LIGÈNCIES MÚLTIPLES.

Després de veure la teoria de Howard Gardner sobre les intel·ligències múltiples podem afirmar que la intel·ligència no es vista com una cosa única i unitària sinó que agrupa un conjunt molt ampli de capacitats especifiques diferents e independents. Gardner defineix la intel·ligència com la “capacitat de resoldre problemas o elaborar productes que siguin valiosos en una o més cultures” 

Després d’estudiar les teories de Gardner podem afirmar que l’esplendor acadèmic no ho és tot. Alhora de viure no és suficient un gran expedient acadèmic. Hi ha gent de gran capacitat intel·lectual incapaç de relacionar-se amb les altres persones, o de caure’ls-hi bé i fer amics. Pel contrari, hi ha menys gent amb un brillant expedient acadèmic que hagi triomfat en el món dels negocis o en la seva vida personal. En tots els àmbits de la vida utilitzem una de les diverses intel·ligències que posseim. Cada persona en té alguna o algunes més desenvolupades que les altres cosa que el fa ressaltar sobre les demés persones en algún camp en concret.

Gardner compara Einstein amb Michael Jordan, alegant que capé s més intel·ligent que l’altre, ni un és millor ni pitjor sinó que simplement les seves intel·ligències pertanyen a camps diferents. Fins fa molt poc, la intel·ligència s’entenia com una cosa innata e inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l’educació no podía canviar aquest fet. Howard Gardner, refuta aquesta definició i ens fa entendre que tots som intel·ligents, només cal saber en què.

Elena Torrell Belzach

Què és l'ésser humà?
L'ésser humà no té una definició, sinó unes característiques que el diferencien dels altres éssers, perque cada humà té unes peculiaritats que destaquen més o menys en funció de la seva personalitat, és a dir, que segons els seus propis valors(tret característic humà) decideix sobre com actuar i decideix els seus principis. 

Una altra característica humana és el fet de que som conscients de que tindrem una fi algun dia, que morirem. També cal comentar que nosaltres sabem o hem après a contenir els nostres instints, qualitats primàries com per exemple el sexe les hem pogut controlar i disfrutar sense necessitat reproductiva. 

L'ésser humà també es racional, tot i que aquest concepte es molt subjectiu ja que cada un té la seva pròpia visió sobre el que es racional i del que no ho és; també cal dir que dins de uns paràmetres, l'humà també es conscient del que és i del que fa; té diferents intel·ligències totes desenvolupades de diferent manera i en diferent grau, donant-nos unes qualitats diferenciadores els uns dels altres. Els sentiments també són un tret distintiu dels humans, ja que els sentim més forts, i alhora els sabem controlar...

Un ésser humà no té una definició concreta, si nó que cadescú va trobant-se a si mateix i autodefinint-se i autodeterminant-se amb el temps.

Miriam Guerra