1. MITE, RELIGIÓ, FILOSOFIA I CIÈNCIA

SOM LLIURES?

Qué es la denominada llibertat? La llibertat no té una definició ja que cada persona la viu a la seva manera; per exemple, algú que ha estat empresonat, al ser lliure, sent una gran sensació de llibertat, mentre que algu que per exemple s'independitza de casa dels seus pares, també pot sentir una gran llibertat... Clar que podem sentir una gran llibertat per exemple al escollir el partit polític que volem, o escollir un plat en la carta d'un restaurant... però, dins d'aquella llibertat que tenim, hi ha uns límits que tot i que no ens adonem, estàn presents. Nosaltres hem de votar un partit polític, però ha de ser un partit polític d'entre 30 que n'hi ha... i el plat del restaurant, l'haurem d'escollir dins dels plats que hi ha: si vols carn i no hi ha carn, tindràs que escollir peix o amanida. Tot això, és des del meu punt de vista, es clar. Jo no em queixo de la llibertat que tenim actualment, però crec que hi ha una mica massa, que ha originat problemes per perdre el control... No oblidarem als "piquets", gent que feia vaga a la feina i impedien a la gent anar a treballar quan aquestes no volien fer vaga. En un moment vam demanar llibertat ja que no la teniem, i ara tenim excessiva llibertat en alguns aspectes i poca en altres... ara no és possible, però espero que en un futur siguem lliures de forma esquivalent en tots els aspectes.

Míriam Guerra

 

 

PER QUÈ HEM DE FER EL BÉ, I NO MÉS AVIAT EL MAL?

Fer el bé pot ser un terme subjectiu per a cadascú. Ens podem dedicar a millorar el nostre entorn i el dels altres per tal de realitzar allò que en diem bon acte. Si provoquem benestar, d'alguna manera produim felicitat, si tenim  felicitat aconseguim amor i amb l'amor arribem així al respecte.

Perquè fer el bé i no el mal? 

És obvi, si fem el bé hi sortim tots beneficiats d'alguna manera o altre. Tractant-nos per igual, partint sempre desde el respecte i evitar conflictes és un acte d'autorrealització.

Mirant-ho des d'un punt oposat al que acabo d'exposar: si fem el mal, produim un malestar general, tant amb nosaltres mateixos com amb les persones que ens envolten. No podem sentir satisfacció, per tant, vivim en un món d'envejes i d'infelicitats. Amb tot això vull dir que el bé i el mal depenen de tots nosaltres com a éssers individuals que alhora formem tots part d'un col·lectiu.

Com a regla natural d'ètica puc afirmar que fer el bé ens pot satisfer personalment i que la inculcació d'aquesta norma moral la portem interioritzada desde que som petits. Cal recordar que amb la bona fe incrementarem els bons actes i per tant millorarem el món posant-hi el nostre petit grà de sorra.

Judit Guirao García

 

 

 

PER QUÈ HI HA QUELCOM, I NO, MÉS AVIAT, EL NO-RES?

- Si partim de la base que quelcom vol dir un poc o alguna cosa i que no-res vol dir negació de tota cosa, podríem dir que quelcom implica una actitud positiva o optimista i en canvi no-res implicaria una actitud negativa o pessimista.

- Si hi ha “quelcom” d’alguna cosa vol dir que sempre hi ha un punt d’il·lusió o d’esperança que et dóna motius per viure, per actuar... Per més malament que et vagin les coses, per més problemes que tinguis sempre hi haurà “quelcom” que et portarà a creure que no has de renunciar a tirar endavant.

- En el cas del “no-res”, davant de situacions compromeses, difícils o conflictives, sempre queda un buit o una foscor que no et permet veure cap on podries anar per intentar sortir del túnel on t’has ficat.

- Gràcies a molts “quelcoms” la humanitat ha pogut evolucionar al llarg de tota la història. 

                                                                                                               Carlota Ferreres Fernàndez

SOM LLIURES?


No som conscients en realitat del que comporta ser lliures, mai serem lliures totoalment. Naixem depenent sempre d'algo o d'algú inclòs del nostre propi cos. La sed, la gana, la son, el cansanci...Som esclaus de nosaltres mateixos i dels nostres sentiments. A cas controlem de qui ens enamorem, de qui odiem, en qui pensem? Quasi no podem o no sabem controlar totes aquestes emocions, estats d'ànim i necessitats vitals. Penso que no som lliures. Que tenim llibertats però no som lliures. 


Tenim drets i deures a cumplir i a respectar, per tan lliures mai serem. Tenim llibertat de pensaments i d’expressió, encara que moltes de les nostres emocions no podem controlar-les passant-les pel pensament, sinó que simplement sorgeixien. No tenim llibertat d’actuar, ni de fer. Tenim la llibertat pròpia de fer el que vulguem, però la societat sempre ens marcarà límits o inclòs ens farà pagar pels nostres actes incorrectes. El nostre cervell ens ha donat la llibertat de poder crear e imaginar tot allò que vulguem, per tant ens ajuda a marcar-nos objectius que ens agradaria aconseguir i que tenim la llibertat d’intentar-ho. Som lliures per creure i per dir, però no som lliures per actuar per això existeixen les lleis, per cumplir-les, i per això tenim els nostres drets, per respectar-los i fer-los respectar. Sempre tindrem límits alhora de fer qualsevol cosa, perquè no és cosa d’un és cosa de molts, i saber conviure és molt difícil, i la igualtat és molt important per conviure, i les normes són fonamentals per la convivència i la llibertat de sis milions de persones comportaria greus conseqüències que no podríem arribar a imaginar. 


La nostra pròpia història ens explica la necessitat d'igualtat i llibertat, però tots per igual, una persona no pot tenir més llibertat que una altra, però ningú és lliure.

Elena Torrell Belzach.