miércoles, 23 de mayo de 2012


INTEL· LIGÈNCIES MÚLTIPLES.

Després de veure la teoria de Howard Gardner sobre les intel·ligències múltiples podem afirmar que la intel·ligència no es vista com una cosa única i unitària sinó que agrupa un conjunt molt ampli de capacitats especifiques diferents e independents. Gardner defineix la intel·ligència com la “capacitat de resoldre problemas o elaborar productes que siguin valiosos en una o més cultures” 

Després d’estudiar les teories de Gardner podem afirmar que l’esplendor acadèmic no ho és tot. Alhora de viure no és suficient un gran expedient acadèmic. Hi ha gent de gran capacitat intel·lectual incapaç de relacionar-se amb les altres persones, o de caure’ls-hi bé i fer amics. Pel contrari, hi ha menys gent amb un brillant expedient acadèmic que hagi triomfat en el món dels negocis o en la seva vida personal. En tots els àmbits de la vida utilitzem una de les diverses intel·ligències que posseim. Cada persona en té alguna o algunes més desenvolupades que les altres cosa que el fa ressaltar sobre les demés persones en algún camp en concret.
Gardner compara Einstein amb Michael Jordan, alegant que capé s més intel·ligent que l’altre, ni un és millor ni pitjor sinó que simplement les seves intel·ligències pertanyen a camps diferents. Fins fa molt poc, la intel·ligència s’entenia com una cosa innata e inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l’educació no podía canviar aquest fet. Howard Gardner, refuta aquesta definició i ens fa entendre que tots som intel·ligents, només cal saber en què.

Elena Torrell Belzach



Què és l'ésser humà?
L'ésser humà no té una definició, sinó unes característiques que el diferencien dels altres éssers, perque cada humà té unes peculiaritats que destaquen més o menys en funció de la seva personalitat, és a dir, que segons els seus propis valors(tret característic humà) decideix sobre com actuar i decideix els seus principis. 
Una altra característica humana és el fet de que som conscients de que tindrem una fi algun dia, que morirem. També cal comentar que nosaltres sabem o hem après a contenir els nostres instints, qualitats primàries com per exemple el sexe les hem pogut controlar i disfrutar sense necessitat reproductiva. 
L'ésser humà també es racional, tot i que aquest concepte es molt subjectiu ja que cada un té la seva pròpia visió sobre el que es racional i del que no ho és; també cal dir que dins de uns paràmetres, l'humà també es conscient del que és i del que fa; té diferents intel·ligències totes desenvolupades de diferent manera i en diferent grau, donant-nos unes qualitats diferenciadores els uns dels altres. Els sentiments també són un tret distintiu dels humans, ja que els sentim més forts, i alhora els sabem controlar...
Un ésser humà no té una definició concreta, si nó que cadescú va trobant-se a si mateix i autodefinint-se i autodeterminant-se amb el temps.


Miriam Guerra

lunes, 27 de febrero de 2012

Contra la tristeza, autoestima

Me gustaría decirle a la gente las dos o tres cosas que he aprendido y me han servido a lo largo de muchos años. Lo primero es que es cierto que más de un veinte por ciento de las personas están aquejadas por una tristeza inexplicable. Se levantan con la cara compungida por un mal sueño; no saben qué hacer ellos solos durante horas en casa viendo la tele; no les quedan ganas de atisbar en otros países la posibilidad de una ida sin retorno.


Eduard Punset

La millor qualitat que tenim les persones, els humans, els l'autoestima. Aquell ínfim trosset d'esperança que ens ajuda a renéixer. L'autoestima forma part de nosaltres mateixos, és aquell conjunt de pensaments, sentiments i conductes que ens ajuden a ser qui som i a definir el nostre caràcter i la manera de relacionar-nos amb el món. Si no aconseguim extreure o manifestar aquesta autoestima s'acabarà perdent en nosaltres i acabarem sent persones iguals unes a les altres.

Judit Guirao

jueves, 20 de octubre de 2011

21 de novembre dia internacional de la filosofia



A la part dreta de la pàgina del youtube en què us trobareu al clicar aquí, hi ha la continuació d'aquest vídeo.

TEXT PER REFLEXIONAR SOBRE LA VERITAT



Què és la veritat? Existeix la veritat?

La veritat no està en les coses, sinó en el que diem de les coses. Les coses no són ni veritat ni mentida, simplement són. 

Ara està prou de moda sentir “no hi ha veritats absolutes”. El primer que hauriem de preguntar a qui diu això és si també val per al que acaba de dir, perquè significarà que el que ha dit tampoc és veritat. I no dir la veritat quan es pretén dir-la és una burrada. En alguns àmbits sí que hi ha veritats absolutes, és a dir, que es poden distingir clarament de l’error o la mentida; Per exemple en matemàtiques 2 + 2 = 4. El problema de les matemàtiques és que no pertanyen al nostre món, són una construcció ideal, per això allí sí que les veritats són absolutes (i no totes, com han demostrat alguns matemàtics del segle XX).

Per a les coses del nostre món la veritat no és tan fàcil. La millor manera d’assegurar-se la veritat és adonar-se que mai pot ser d’un mateix. És a dir, si la veritat és la meva veritat, segur que no val res. Si dic “a Tortosa el sol surt pel Coll de l’Alba i es pon pel Port” això és veritat no perquè ho digue jo o sigue la meva veritat, sinó precisament perquè ho pot dir qualsevol. Per als antics grecs el contrari de la veritat era l’opinió. Avui en dia es promociona molt que cadascú tingue la seva opinió. És una trista manera de que hom s’aferri a una identitat il.lusòria –individual o col.lectiva- que, quan més carregada de personalitat i opinió, més ens desconnecta d’allò comú entre els éssers humans i que només en comú es pot realitzar. Encara són més tristos els intents d’imposar als altres la veritat pròpia, doncs com ja hem dit, com més pròpia sigue la veritat, menys valuosa serà. Com deia Antonio Machado: 

¿Tu verdad? No, la Verdad,
y ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela.

LA FILOSOFIA



La filosofia és una ciència que cerca explicació radical i última de la natura, de l'home i la seva actuació. Es practica des de l’època dels grecs. Van ser ells, els que van començar per primera vegada, a fer-se preguntes  profundes per tot allò que els envoltava. És justament amor per la saviesa. Comprendre amb tot allò, que interactuem. Justament, filosofia prové del grec filos (amor) i sofia (saviesa). Es realitza a partir de la lògica i del raonament.

La frase que encapçala el nostre blog, és d'Albert Einstein. Creiem que el que vol dir Einstein amb aquesta frase és que creiem que el coneixament és apendre les coses teòriques, sense arribar al punt de qüestionar-nos les coses, sense mirar de la font d'informació que provenen. El que pretén la filosofia és que ens preguntem les coses, per això gira entorn del "Per què" i ho hem associat utilitzant aquesta frase.