INTEL· LIGÈNCIES MÚLTIPLES.
Després de veure la teoria de Howard Gardner sobre les intel·ligències múltiples podem afirmar que la intel·ligència no es vista com una cosa única i unitària sinó que agrupa un conjunt molt ampli de capacitats especifiques diferents e independents. Gardner defineix la intel·ligència com la “capacitat de resoldre problemas o elaborar productes que siguin valiosos en una o més cultures”
Després d’estudiar les teories de Gardner podem afirmar que l’esplendor acadèmic no ho és tot. Alhora de viure no és suficient un gran expedient acadèmic. Hi ha gent de gran capacitat intel·lectual incapaç de relacionar-se amb les altres persones, o de caure’ls-hi bé i fer amics. Pel contrari, hi ha menys gent amb un brillant expedient acadèmic que hagi triomfat en el món dels negocis o en la seva vida personal. En tots els àmbits de la vida utilitzem una de les diverses intel·ligències que posseim. Cada persona en té alguna o algunes més desenvolupades que les altres cosa que el fa ressaltar sobre les demés persones en algún camp en concret.
Gardner compara Einstein amb Michael Jordan, alegant que capé s més intel·ligent que l’altre, ni un és millor ni pitjor sinó que simplement les seves intel·ligències pertanyen a camps diferents. Fins fa molt poc, la intel·ligència s’entenia com una cosa innata e inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l’educació no podía canviar aquest fet. Howard Gardner, refuta aquesta definició i ens fa entendre que tots som intel·ligents, només cal saber en què.